Igual que passa amb el cabell, els ulls i la pell, el color de les dents també varia en funció de cada persona. Tot i això, es pot identificar amb certesa quan existeix una alteració dental, una tinció o discromia dental. 

Les discromies dentals fan referència a totes les alteracions, fisiològiques o patològiques, del color normal de les dents. És a dir, el canvi en la coloració de la dent.

En funció de si es tracta de canvis en l’estructura de les dents o bé en la part externa, parlarem de discromies extrínseques o intrínseques.

Discromies extrínseques

Alteracions del color que es localitzen a la superfície externa de la dent. Les causen l’acumulació d’agents externs per manca d’una higiene bucal correcta, de manera que poden eliminar-se fàcilment mitjançant el raspallat i altres tècniques d’higiene bucodental.

Els seus efectes poden ser temporals o permanents.

És habitual tractar-les amb una tècnica de poliment, utilitzant instruments rotatoris, amb raspalls de polir, copes de goma i pasta de profilaxis. Un cop finalitzat, s’aplica una pasta no abrasiva amb un raspall per suavitzar les superfícies dentals.

Discromies intrínseques

Alteracions del color que es produeixen gairebé totes durant la formació de la dent per la presència de substàncies a l’interior de l’esmalt i la dentina, de manera que no poden eliminar-se amb tècniques d’higiene professional. Les solen causar traumatismes o malalties periodontals com la càries, o bé també ser resultat de l’envelliment.

Els seus efectes poden ser temporals o permanents, i també generalitzats o aïllats.

 

BONUS: Les tetraciclines

La tinció es produeix quan la tetraciclina, un antibiòtic amb acció bacterisida, és transportada per la sang fins a la porció coronària de la polpa i acaba a la predentina, on, per efecte de la llum, es produeix una oxidació que provoca el canvi de tint.

Font: Col·legi Professional d’Higienistes Dentals de Madrid